Skip to content
1550–1586

8

Maffio Venier

Da un esercito estremo circondà De bellezze, de grazie e lezadrìe, A mille assalti, a mille battarìe, Me ho tegnuo, mare mia, per fin a qua.

Ma brussà tutto quanto e smantellà Da sguardi che puol pi che artellarìe, Èccome reso e con i ferri ai pìe In man della medema crudeltà.

Cussì diseva Amor, ch'el sentì mi, E intanto i sassi e 'l ciel da compassion E 'l proprio inferno pianzeva quel dì. Se la mia donna un dio tien per preson

E lo tormenta, che sarà de mi? O dura e lagremosa conclusion!

Cookies on Poetry Cove

We use cookies to remember your language preference and — only with your consent — to learn how Poetry Cove is used. You can change your mind any time.
8 · Maffio Venier · Poetry Cove