Skip to content
1550–1586

16

Maffio Venier

Anzoletta del ciel, senza peccà, Sorellina d'amor mia picchenina, Che cusì puramente fantolina Ti ha el ciel dei to ziogheti innamorà,

Sia benedetto chi te ha costumà, Pura colomba della casa orsina, Sia benedetta quella gratijna, E quel caro visetto inzucherà.

Benedetti i sestini e le zanzette, Che a chi le sente le ghe cava el cuor, O co se fa a un melon, le el sparte in fette. O pare, o mare, o nena, o dio d'amor,

O stelle siéu per sempre benedette, Che no ghe havé mancà d'ogni favor.

Cookies on Poetry Cove

We use cookies to remember your language preference and — only with your consent — to learn how Poetry Cove is used. You can change your mind any time.
16 · Maffio Venier · Poetry Cove